Les zones franques són aquelles parts de l'espai duaner comunitari, separades de la resta del territori, a les quals poden accedir tot tipus de mercaderies que, mentre dura la seva estada en règim de zona franca, no estan sotmeses a drets d'importació, gravàmens interiors (IVA i impostos especials) ni mesures de política comercial. Tampoc hi ha cap limitació temporal per a la permanència de les mercaderies a la zona franca.
L'origen de la Zona Franca Duanera es remunta a 1916 (aleshores, Puerto Franco). No obstant això, fins a 1988 no s'inicia l'explotació del recinte principal, amb una infraestructura de magatzems i serveis, que es van posar a disposició de petits negocis logístics.
Se situa dins el Polígon Industrial de la Zona Franca i ocupa una posició estratègica respecte a totes les plataformes de transport: aeroport, port, estació ferroviària de mercaderies i rondes de circumval·lació.
La Zona Franca Duanera de Barcelona té una superfície de 160.000 m2, entre el recinte principal i la plataforma portuària d'Álvarez de la Campa. Disposa de 84.000 m2 de magatzems, 9.000 m2 d'oficines i 3.000 m2 de lockers. Totes les instal·lacions són propietat del Consorci i se cedeixen a tercers que estiguin interessats a operar directament o indirectament en règim de zona franca, mitjançant arrendament. La Zona Franca Duanera allotja més de 100 empreses, en les quals hi treballen al voltant de 700 persones i on es reben diàriament més d'1.000 vehicles de transport i uns altres 1.000 turismes de visitants.
